| |
Del cel estant
no es veu on comencen ni on acaben els països; no hi ha colors
pastel ni línies precises, com als mapes escolars. Hi ha illes,
rius, muntanyes... Les fronteres culturals no sempre coincideixen amb
els territoris: Tenen més a veure amb els exèrcits que
no pas amb la geografia. A les duanes no cal declarar la música.
Passa cantant!
Tot és ètnic: l'adjectiu, de tan ample, ja no vol dir
res. Tot ve dels pobles i torna als pobles. El poble, en singular,
no existeix; aquesta expressió molt pròpia dels cabdills,
vol emmascarar la gran riquesa dels pobles, les seves diferències
de pell, de religió, de classes... de cultures. VOX POPULI
fa música de caravana, de circ que munta i plega veles indiferent
a tot avís de frontera.
Cau la pluja, la gran pluja que esborra xarranques, fa créixer
les flors i difumina els colors del mapamundi. D'aquest nou color,
mescla de tots, volen ser les músiques de VOX POPULI, plural,
la veu dels pobles.
|
|
